Passatgers al tren

L’últim tren

A la reunió de dilluns s’havia d’escollir entre dues estratègies: la d’una llista civil –  que defensaven les entitats sobiranistes, la CUP i ERC – i la d’una coalició amb els principals representants polítics de l’independentisme – avalada per CDC –. Dues propostes i una posició de força, la del President, que amenaçava en posar el procés en standby.

Després de l’assemblea de diumenge, la CUP tenia poc marge de maniobra. La pilota estava a la teulada d’una ERC que, ara sí, ha posat la independència per davant del partit. Ha pujat al tren que anava a Ítaca, tot i que segurament no anava al millor vagó ni a la butaca més còmoda. Però sabia que era l’últim comboi i, al cap i a la fi, poc importa el trajecte quan el destí és tan important.

I que no s’estripin les vestidures, perquè si hi ha un vencedor moral abans de començar són els republicans, que han arrossegat el seu màxim rival polític la darrera dècada cap als seus postulats. Ells no s’han mogut de lloc.

I ara què?

Doncs ara a guanyar, que no serà fàcil. Queden poc més de dos mesos pel dia més important de la història recent d’aquest país. Ha costat, però hem passat de pantalla. Tard, però hi anem amb l’estratègia que considerava òptima ara fa 9 mesos.

L’objectiu és comú: sumar 68 escons independentistes el proper 27 de setembre. Què us sembla si deixem de parlar de llistes i parlem de projecte de país?